ELS PROPOSO UN INFORME

Benvolguts membres del govern i del Parlament.

Els voldria proposar un informe. D'aquests que els agrada tant fer. No es preocupin pel preu, seria el de “mercat” 10.000, 12.000 euros. En tindria per pagar-me la Universitat, el pis, el transport i encara podria fer un donatiu a una d'aquestes fundacions que al seu torn col·laboren altruistament amb les fundacions dels seus partits. Tots hi sortiríem guanyant. L'informe en qüestió seria què indica el pèssim servei de la línia Renfe Portbou- Barcelona sobre la classe dirigent catalana.

En primer lloc demostra que és urgent que Catalunya sigui independent. Independent d'Espanya, que ens roba uns diners que per exemple podrien ser invertits al ferrocarril (el que utilitza el poble, no el TGV), però també independent de la seva classe política. Una gent que ha estat incapaç de pressionar per un servei decent de tren tot i haver condicionat, pactat i participat en governs tant del PP com del PSOE durant prop de 30 anys de democràcia.

En segon lloc indica que Barcelona és tant o més centralista que Madrid. Quan Rodalies va fallar va haver-hi un gran escàndol polític i mediàtic. Quan el que està en fallida permanent és la línia Portbou – Barcelona no passa res. Total l'agafen milers de persones, però viuen fora de la metròpoli, o sigui, al “poble”.

En tercer lloc vaticina una abstenció rècord a les eleccions o l'augment de partits extraparlamentaris. Paguem impostos, inclòs ens els apugen, i aquí l'únic que es nota és que la butxaca d'algun president de diputació s'ha emplenat, que el cotxe d'algun president del Parlament ha estat tunejat, o que el rei ha fet unes vacances “austeres” però dalt d'un iot.

Finalment l'informe contindria un grapat de tiquets perquè els il·lustres membres del Parlament, el govern i els seus múltiples germans, assessors, “enxufats” i Telmas Ortiz poguessin “gaudir” d'un magnífic viatge, com el que van fer els passatgers del tren Portbou - Barcelona del passat 12 d'Octubre cap a les 7 del vespre, enxovats dins el tren, asseguts sobre la maleta, tocant-se els uns els altres i demanant aigua per no ofegar-se. Però sobretot poguessin sentir en pròpia carn la paradoxa de saber que vius a la Unió Europea però tenir la sensació que estàs més a prop del Congo que no de Suècia.

Publicat a l'Avui 17/10/09

LA "GRIP A" DE LES ALZINES SURERES

Una entitat vol un certificat de qualitat per acabar amb l'Escaldat, una malaltia que mata arbres.

Si els humans estem preocupats per l'extensió de la grip A, les alzines sureres també tenen la seva pròpia epidèmia. Es tracta de l'Escaldat, una malaltia causada per un fong que parasita els arbres i que pot provocar la seva mort. Des dels anys 80, aquesta malaltia està estesa per les zones productores d'alzina surera de tot el Mediterrani, que a Catalunya, però, es troba especialment a les comarques gironines.

Les comarques de l'Alt Empordà, el Baix Empordà, el Gironès i la Selva són productores d'alzines sureres. Per això, l'Entitat per a l'estudi i la conservació de la sureda (Suber) ha alertat que cal fer alguna cosa. En aquest sentit, defensa la necessitat de promoure la certificació Forest Stewardship Council, que garanteix una explotació sostenible dels boscos. A Girona encara no existeix cap d'aquests certificats, ja que de moment, segons Suber, els empresaris no han mostrat mai cap interès per obtenir-lo.

Segons l'Institut Català del Suro (ICS), l'Escaldat és una malaltia provocada per un fong anomenat Diplodia Corticola, que ataca els arbres un cop estan pelats, provocant-los una espècie de xacres sobre la superfície. La malaltia provoca la mort dels vasos conductors de la saba i els teixits regeneradors de l'arbre, per la qual cosa no pot tornar a crear el suro que el protegeix. A més, les lesions d'aquest fong provoquen la pèrdua de fulles i el debilitament de les branques.

L'Escaldat, com la grip A, pot ser una malaltia mortal o simplement una anècdota. L'alzina surera té capacitat de defensar-se ella mateixa si rep un atac lleu aïllant el fong. En canvi, si l'atac és més sever, l'arbre pot morir en un període de sis a vuit mesos des de la seva infecció.

A diferència de la grip A, però, l'Escaldat, segons informa el Departament de Medi Ambient de la Generalitat, està controlat, tot i que Suber assegura que està bastant repartit per tot el territori. Això sí, ni l'ICS, ni Suber, ni la Generalitat tenen xifres oficials de quina és l'afectació exacta en hectàrees.

Tampoc ningú disposa de dades sobre les pèrdues econòmiques que suposa la malaltia. La raó d'aquest "secretisme" en aquests dos aspectes és que, per una banda, les administracions estan més interessades a trobar un mètode efectiu i definitiu per eradicar aquesta malaltia, i per l'altra, que als productors de suro els suposa molta més "competència" el suro sintètic, que no pas el que puguin perdre per l'Escaldat.

Les alzines sureres també tenen el seus "paracetamols" per combatre l'Escaldat. Es tracta del Metiltiofinat, un fungicida que s'utilitza en el moment que es pela l'arbre. L'equip de retirada del suro està format normalment per l'individu que pela, i un que tot darrere va "pintant" l'escorça retirada amb el fungicida barrejat amb colorant, perquè així es distingeixi quins arbres estan tractats i quins no. Aquest fungicida s'utilitza des del 2004, ja que abans de l'any 2003 els arbres eren tractats amb benomil, un agroquímic cancerigen que la Unió Europea va prohibir.

Dins els intents per protegir les alzines sureres i aconseguir explotacions forestals sostenibles també hi ha la campanya "Corcho sí, alcornocales vivos", que promou Adena amb l'ICS, la Xarxa Europea de territoris surers (Retecork) i l'Associació d'Empresaris Surers de Catalunya (Aecork).


L'Escarbat com una paparra canina.

Si amb l'Escaldat es pot fer una comparació amb la grip A, les alzines sureres estan afectades per un altre mal que es podria comparar amb les paparres dels gossos. Aquest mal és el cuc del suro, que acaba essent escarbat quan creix. Aquest insecte habita dins l'arbre i va menjant el suro, fent galeries. Tot i que no causa la mort de l'arbre sí que té una gran afectació comercial, ja que el suro que se n'extreu no és de bona qualitat perquè està escarbat per dins.

Les dades d'afectació d'enguany encara no estan comptabilitzades, però sí que des de l'Institut Català del Suro (ICS) afirmen que portem dos anys amb afectacions lleus.

Actualment no hi ha cap tractament contra aquest escarbat i les línies d'investigació se centren a intentar fer créixer aquests insectes en captivitat per conèixer-los millor i trobar algun antídot. Segons l'ICS aquest paràsit sol aparèixer quan els estius han estat secs.


Publicat al Diari de Girona el diumenge 30 d'agost del 2009.

Foto: Una alsina surera morta per l'Escaldat. Font: Suber.

DINS LES ENTRANYES DEL PALINURO

Milers de ciutadans han visitat encuriosits el vaixell-escola de la marina militar italiana durant els quatre dies que ha estat atracat al port de Palamós



El primer que a un li ve al cap quan sent a parlar d'estudiants italians a Palamós és un grup de joves, cridaners i vestits a la moda que empaiten les noies i surten de festa. Però, lluny del tòpic, el que aquests dies s’ha pogut veure al port de la ciutat és un grup de 36 cadets perfectament uniformats i enquadrats dins el Palinuro, una espècie de vaixell-escola de la Marina militar italiana.

Palamós ha estat la primera parada d'un viatge formatiu que porta aquest grup de futurs mariners militars per diferents ports de la Mediterrània. Altres etapes de la ruta són Nàpols, la Velletta, Trieste i Atenes.

D’entre tots els ports de Catalunya que la marina italiana podria haver visitat, l’elecció ha estat fàcil. «Palamós és fantàstic, ja vam venir l'any passat i ens agrada molt la ciutat i la gent». Aquesta és la idea que més o menys van repetint en italià tots els soldats del vaixell. I sembla que «l’amor» ha estat correspost. Somriures, intents més o menys graciosos de parlar italià, i rialles infantils en saltar del vaixell. El diumenge va rebre 4.100 visites i la tripulació ho va agrair ahir amb una festa a bord.

El Palinuro és un immens vaixell de vela de 65 metres de llarg, a imatge i semblança dels vaixells que liderava el capità Garfi o el pirata del carib Jack Sparrow. Amb 3 veles majestuoses i fet de fusta, la nau ha estat quatre dies al port de Palamós, per tal que tothom qui ho hagi vulgut hagui pogut sentir-se pirata o corsari. O, tractant-se d’un vaixell militar, més aviat conqueridor dels set mars.

Dins el vaixell no només hi ha estudiants. En total hi habiten 130 persones, entre militars i personal de l’embarcació. En aquest món tan masculí destaca la presència de 8 dones, set de les quals, estudiants. L'allievo prima clase Lo Schiavo és un dels estudiants del vaixell. «Aquí, al vostre país, la Marina i l'Exèrcit són el mateix, a Itàlia no», adverteix davant la sorpresa dels visitants en veure uns soldats tan uniformats, fent de guies turístics amb tota simpatia.

Però lluny de la gràcia pròpia dels italians i la curiositat dels turistes, el cadet explica que el dia a dia dels soldats és dur. «Estem en una etapa formativa que dura 3 anys», indica, «i una part del curs és fer un viatge en un vaixell com aquest per diversos ports de la Mediterrània».

Lo Schiavo es lamenta que el dia a dia és molt dur. «Ens aixequem abans de les set, i només dormin quatre o cinc hores». El seu plànning de treball inclou una reunió matutina amb els comandaments, la neteja del vaixell, i tasques de vigilància, que mentre estan atracats a un port es tradueixen en fer de guia turístic.

Si la part de dalt del vaixell sembla un museu, les seves entranyes ja mostren un autèntic espai de treball. I els passadissos són foscos, estrets i xafogosos, com el dels vaixells americans que lluiten contra els russos a les pel·lícules sobre la Guerra Freda.

Entre estudiants, mariners i guies, com una atracció turística més, Palamós ha quedat rendida a l’encant dels mariners del Palinuro, encantats amb la rebuda que han tingut en terra catalana. Res a veure amb la imatge rígida i distant que aquí tenim dels militars.


Publicat al Diari de Girona el 18/08/2009
Foto: Marc Martí

EL SISTEMA ACÚSTIC CONTRA ELS ESTORNELLS ESPANTA ELS CLIENTS DE LES TERRASSES DE LA RAMBLA

L'Ajuntament es justifica dient que és un mètode que funciona i l'únic efectiu dels provats fins ara contra els ocells

GIRONA | XAVIER MARTÍ I TORRENT
El sistema acústic per foragitar els estornells espanta els clients de les terrasses de la Rambla de Girona. Segons han explicat cambrers de diversos establiments, el soroll és tant fort que hi ha gent que no ho pot suportar, demana el compte i se'n va. L'Ajuntament de Girona ha justificat l'aposta per aquest sistema perquè és l'únic efectiu dels que ha provat fins ara.

El sistema per espantar ocells consisteix en una sèrie d'altaveus col·locats a les branques dels arbres que emeten una barreja de sons d'aus rapinyaires, deprededores dels estornells, i crits d'alerta del propi ocell. Els sons s'activen cap a les deu del vespre i duren un minut i mig.

L'Ajuntament, concient de les molèsties que aquests aparells ocasionen, els ha col·locat als llocs de la ciutat on els excrements dels estornells causen més problemes. Concretament, els altaveus estan a la Rambla, la pujada de Sant Feliu, la plaça poeta Marquina, el carrer Cristòfol Grober i la plaça de Santa Susanna.

El soroll dels aparells és tant fort que causa molèsties als veïns de la zona i sobretot a les terrasses dels bars dels espais on funciona aquest sistema antiestornells.

La majoria de bars de la zona han patit les queixes dels clients i han vist com alguns d'ells desistien de quedar-se més temps asseguts a la terrassa en sentir el soroll de les aus rapinyaires.

"És un soroll molt fort, hi ha clients que estant sopant i se'n van", assegura Laura de Batlle, cambrera de la taverna irlandesa Mckiernans de la Rambla. Una situació semblant es viu al bar l'Arcada. Una de les cambreres, Mireia Caracas, explica que "els clients evidentment s'espanten i n'hi ha que inclús demanen el compte i se'n van".

I és que el soroll de les aus rapinyaires i els crits de pànic dels estornells converteixen la Rambla en una espècie de jungla durant un temps. Xavier Fernández, cambrer del cafè Arts, assegura que el soroll "és massa fort, és horrorós". La cambrera de l'Arcada també opina el mateix. Per Caracas, "el soroll és molt fort i dura massa".

En una altra zona, la pujada de Sant Feliu, igualment afectada pel soroll dels altaveus, Elias Collazzi, amo del bar de tapes Nä de Nä, assegura que "la gent primer riu, després ens pregunten què coi és això que fa tanta fressa i finalment ens supliquen que ho apaguem".

Al Mckiernans viuen una situació similar. De Batlle indica que moltes vegades li pregunten quant dura el soroll i que els clients tornen quan aquest ha acabat.
Qui també s'ha queixat pel soroll que provoquen els sistemes acústics és el regidor de CiU, Carles Puigdemont. Pel cap de l'oposició cal que l'Ajuntament es replantegi el sistema i busqui alternatives.

L'únic sistema efectiu
L'Ajuntament de Girona entén aquestes crítiques però assegura que no hi poden fer res. El regidor de Medi Ambient, Enric Pardo, justifica el sistema perquè "és l'únic de tots els que hem provat que és efectiu". Per Pardo, els ciutadans "hem d'escollir si preferim viure enmig de defecacions d'ocells o aguantar un so possiblement desagradable durant pocs minuts al dia". El regidor ecosocialista indica que "és possible que els turistes s'espantin, però més ho farien si veiessin les terrasses plenes d'excrements d'ocell".

Segons les dades de l'Ajuntament, només a la Plaça poeta Marquina el sistema acústic ha reduït de 5.600 a 100 el nombre d'ocells. El sistema també ha tingut èxit a la Rambla on els ocells ja no són els 1.700 que hi havia abans que s'instal·lés.

El regidor de Medi Ambient ha animat als amos de les terrasses a "buscar una solució millor i més efectiva i presentar-la a l'Ajuntament". Pardo ha indicat que s'escoltaran totes les alternatives i que si funcionen "ens permetran estalviar un grapat de diners".

Notícia publicada el diumenge 09/08/09
Foto: Aniol Resclosa

LES OBRES DEL TAV FAN MÉS FRESSA DEL PERMÈS I SOVINT INCOMPLEIXEN ELS HORARIS LABORALS

Adif es compromet a aplicar mesures d’insonorització i l’Ajuntament l’insta a no treballar més enllà de les deu del vespre

XAVIER MARTÍ I TORRENT/ GIRONA.
El soroll que provoquen les obres del TAV a la zona del Parc Central ha augmentat des de setembre i s’acosta de mitjana als límits legals permesos. A més, segons dades d’Adif i l’Ajuntament, de setembre a maig, la mitjana de soroll de tres mesos en horari diürn i un mes en horari nocturn, van superar el límit permès. Davant aquesta situació la companyia s’ha compromès a aplicar mesures d’insonorització i l’Ajuntament a vetllar perquè així sigui.

Segons unes dades presentades en una reunió amb els veïns de la zona, de setembre a maig van superar la mitjana de decibels permesos els mesos de desembre, ­abril i maig, en horari diürn (de 8 del matí a 10 del vespre); i els mesos de desembre, gener, febrer i abril en horari nocturn (de 10 del vespre a 8 del matí). La representant municipal a la comissió de seguiment de les obres del TAV, Isabel Salamaña, va admetre que el soroll «s’acosta perillosament als límits permesos» i es va comprometre a arreglar la situació.

Les dades fan referència als comptadors de decibels instal·lats al carrer Bisbe Sivilla i a la zona del Parc Central, on hi havia les granotes. Cada setmana es fan diversos mesuraments, en hores diferents, i a partir d’aquests mesuraments es fa una mitjana mensual.

Davant aquesta situació el responsable d’Adif, Carlos Martínez, es va comprometre a fer un pla d’insonorització. Fonts municipals han afirmat que dimarts, quan s’han de canviar algunes màquines de lloc, Adif els presentarà un pla d’insonorització. Segons va avançar Martínez s’insonoritzaran les màquines fixes de l’obra, però no les mòbils «ja que el soroll que fan quan fan marxa enrere no es pot desactivar per seguretat laboral».

Un altre dels temes polèmics de les obres del TAV són els horaris de treball. Segons càlculs de l’Associació de veïns del parc Central l’horari d’inici només s’ha complert en quatre ocasions durant el mes de juliol i l’horari de finalització només s’ha respectat en dues ocasions. Segons el recull de l’associació de veïns hi ha dies que les obres acaben dues i fins i tot tres hores més tard del permès.

La regidora responsable del TAV, Isabel Salamaña, va admetre que «el que ha de ser una excepció (acabar les obres més tard de les 10) s’està convertint en la norma» i va reiterar que «s’han de complir els horaris». A vegades hi ha actuacions que no es poden deixar a mitges i s’allarguen més del previst.

Adif per la seva banda es va comprometre a respectar l’horari laboral, «sobretot» durant l’estiu.

Canvis a la plaça d’Europa
L’Ajuntament va informar que a partir de setembre es canviarà el sentit de circulació de la plaça d’Europa i s’obirà el carrer Josep Maria Gironella. Els cotxes circularan pel costat dels comerços i no per la banda del parc Central com fins ara.


QUEDEN 12 MESOS D'OBRES SOROLLOSES
El responsable d’Adif, Carlos Martínez, va assegurar que en 12 setmanes s’acabaran de posar les pantalles del Parc Central que han de permetre l’execució segura del forat on s’ubicarà la nova estació. Aquesta és la fase més sorollosa de les obres ja que es treballa amb maquinària pesada i nombrosos camions i grues a l’exterior. Un cop acabades de posar totes les pantalles, es col·locarà una «tapa» sobre l’espai i es començarà a foradar per sota. Per tant, segons Martínez «els veïns ja no sentiran tant soroll». L’empresa, també es va comprometre a respectar les festes «locals», després de les queixes perquè les obres no es van aturar el dia de Sant Joan.

Notícia publicada al Diari de Girona del 24/7/09
Foto: Marc Martí / DdG

MENYS BITLLETS PER ESTALVIAR MÉS

En un any d’integració tarifària s’han incrementat un 9,5% els usuaris del bus públic

L’àrea de Girona va adoptar la integració tarifària el 12 de juny de l’any passat. Fins a maig d’enguany s’ha arribat a la xifra rècord de 5,9 milions de validacions. El que representa una mitjana de 1.400 nous viatges cada dia i 511.142 més respecte el mateix període de l’any passat. Actualment l’àrea de Girona disposa de 4 títols integrats, i a partir de setembre s’hi sumarà un cinquè, la T-12, amb la que els menors de 12 anys podran viatjar gratis.

XAVIER MARTÍ I TORRENT / GIRONA
Com aquell que passa a utilitzar el mateix comandament per fer funcionar aparells diferents, l’àrea urbana de Girona fa un any que gaudeix del sistema tarifari integrat. És a dir, un sol bitllet per utilitzar bus urbà i interurbà. El balanç per aquest any és molt positiu, entre el juny del 2008 i el maig del 2009 un 9,5% més d’usuaris.

En aquest període d’un any s’ha arribat a la xifra rècord de 5.903.362 validacions, el que representa un increment de 511.142 viatges respecte el mateix període de l’any passat. Aquestes dades donen una mitjana de 1.400 noves validacions cada dia.
Des de la posada en funcionament del sistema tarifari integrat el 12 de juny de l’any passat s’han venut 4.831 títols integrats i s’han fet 10.171 recàrregues als centres d’expansió de bitllets. Això representa 250.790 viatges carregats. Totes aquestes dades, no compten les vendes directes dins els autobusos, que fonts de l’Autoritat del Tranport i la Mobilitat (ATM) afirmen que les doblen.

L’àrea de Girona disposa de 4 tipus de títols integrant. Els més utilitzats zón la T10/30 i la 50/30, que permeten fer 10 i 50 viatges respectivament durant un mes. La T10/30 representa el 42% de les targetes que s’utilitzen i la de 50 vaitges el 28%. El següent títol més utilitzat és la T10, que permet fer 10 viatges amb una caducitat d’un any i que té una utilització del 25% dels casos. Finalment, hi ha la T mes, que permet fer viatges il·limitats durant un mes. A partir de setembre l’ATM de Girona posarà en marxa la T12, que possibilitarà als menors d’entre 4 i 12 anys utilitzar gratis l’autobus.

La zona de l’ATM de Girona la formen actualment 46 municipis del Gironès, la Selva, i el Pla de l’Estany i disposa de 112 punts de venda de targetes integrades. La integració tarifària va començar el 12 de juny de l’any passat amb la T-mes i progressivament fins al setembre es va anar ampliant a la resta de títols.

L’àrea metropolitana de Girona no ha estat l’única que ha implantat la integració tarifària aquest any. A Tarragona i Lleida també fa prop de 12 mesos que en gaudeixen i el govern preveu que de cares al 2012 tot el país funcioni amb aquest sistema. A Tarragona, s’han venut prop de 80.000 recàrregues de juny a octubre i a Lleida hi ha hagut un creixement de les validacions del 6,63% en un any.

Segons fonts d’ATM Girona, a curt termini no està previst crear cap títol nou i s’està a l’espera de la reforma del ferrocarril a Girona, amb la possible creació de Rodalies i de l’elaboració del pla de mobilitat per integrar les tarifes del bus amb les del tren, com passa a les demarcacions de Barcelona i a Lleida amb la línia de Ferrocarrils de la Generalitat fins a Balaguer.

USUARIS SATISFETS PERÒ AMB DEMANDES A FER

Els usuaris creuen que hi ha massa decalaix entre la T 10/30 i la T 50/30, amb la que els sobren viatges.

Les persones que es desplacen amb autobús a Girona coincideixen en que el sistema tarifari integrat ha simplificat les coses i ha suposat un gran estalvi de diners. Malgrat aquesta valoració positiva, creuen que encara hi ha millores a fer, com ajustar la proporcionalitat dels títols. Alguns opinen que hi ha massa salt entre la T10/30 i la T50/30.

Elisenda Galceran és una usuària que porta més de 15 anys fent el trajecte entre Banyoles i Girona. Per ella la integració tarifària ha suposat un gran estalvi. «Abans comprava uns bonos de 10 viatges cada cop, i ara en canvi compro un títol de 50 viatges en un mes i me n’oblido», indica Galceran.

Gemma Collprim, és usuària del bus des del mes de desembre. Calcula que amb la integració tarifàri s’estalvia uns 30 euros al mes. «Jo faig dos viatges cada dia, si no hi hagués la integració pagaria dos, tres euros per viatge i ara en canvi pago uns 47 euros al mes», explica. Una altre usuària de la línia, Anna Boix, destaca l’estalvi de temps que suposa la tarifa integrada. «Hem guanyat amb comoditat a l’hora d’anar a buscar tiquets i amb estalvi, jo calculo que gasto prop d’un 30% menys».

Però com sol passar no tot són flors i violes i sempre hi ha certs aspectes per millorar. Entre les dues targetes més utilitzades, la T10/30 i la T50/30 hi ha massa decalaix. És a dir, per força usuaris la primera té massa pocs viatges i la segona masses. Anna Boix, creu que «la periodicitat de la targeta 50/30 no és proporcional, malgastem viatges». Per Gemma Collprim caldria posar una targeta intermitja o augmentar el temps per gastar els 50 viatges. Però Elisenda Galceran, indica que malgrat no gastar tots els viatges, «em surt més barat que el bono de 10 desplaçaments que comprava abans».

Altres demandes dels usuaris són que es pugui pujar en la mateixa freqüència que el pas del bus a la zona de correus i que els títols siguin interpersonals. Per Anna Boix, no és normal que «es pagui per avançat i després si no es poden fer els viatgers, o t’has posat malalta, els desplaçaments que sobren no els pugui gastar, per exemple el meu fill».

A més d’aquestes demandes, hi ha les típiques de sempre. Més autobusos, vehicles més moderns i una millora de les freqüències de pas.


Reportatge publicat al Diari de Girona el diumenge 19/7/09
Foto: Marc Martí (Diari de Girona)

UNA CASA DE BARRETS

Com anar a una casa de barrets desendreçada. Aixi és posar-se en contacte amb el departament de premsa de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA). Com en el joc de la oca, et van passant de departament en departament perquè toca fins que després de donar més voltes que el 29 et diuen que ja et trucaran, com aquell famós "Vuelva usted mañana" de Larra.

Dissabte passat una ventada enorme va deixar tones de branques tirades per la ciutat de Girona i uns 300 arbres tombats dins el riu. En una d'aquelles divisions de competències incomprensibles entre administracions, l'Ajuntament no pot netejar l'espai de dins el riu perquè és responsabilitat de l'ACA.

Dilluns em tocava fer la notícia sobre els desperfectes que havia ocasionat la ventada. El regidor de Medi Natural de l'Ajuntament de Girona, Feliu Ponç, em va explicar que la ventada havia deixat molts arbres mutilats, tones de branques a terra i algunes faroles arrancades de "quajo". Segons sembla, es tractava d'un minihuracà. El regidor va explicar que tres empreses recollien les branques i que abans de dijous estaria tot net per deixar la ciutat ben maca a ulls dels telespectadors del Tour.

Seguidament vaig trucar a l'ACA, una agència que depén del Departament de Medi Ambient de la Generalitat. A la delegació de Girona, em van dir que no en sabien res i que truqués a premsa a Barcelona, que tot ho centralitzaven des d'allà. Fantàstic, resulta que una cosa que passa a Girona me l'han d'explicar gent de la capital. A Barcelona, com era d'esperar vist els aconteixements, no en tenien ni idea, i em van passar amb no sé quin departament. En aquest departament, sorpresos, em van dir que truqués a premsa. Quan vaig dir-los que precisament premsa m'havia enviat allà, les persones d'aquell despatx amb el que em comunicava em van obsequiar amb un parell de minuts de discussió (en castellà) sobre la gran organització de l'ACA. Resignat els vaig donar el meu telèfon i els vaig dir que treballava fins a les 2 i de les 4 a les 8. «Ui no!, a la tarda no treballem!», va exclamar la meva interlocutora. Typical spanish.


Cansat d'esperar vaig decidir que posaria les dades que m'havia cedit l'Ajuntament i que diria que l'ACA no en saben res. Casualitat o no avui a la tarda m'han trucat des del departament de Medi Ambient. Amb una gran eficiència i amabilitat m'han donat totes les dades que havia demanat ahir, i les que no sabien les han buscat i m'han tornat a trucar per explicar-me-les. Es veu que tot el que li falta a l'ACA deu estar a Medi Ambient.

Espero que la propera vegada que contacti amb una casa de barrets sigui «o per anar de pepes, o per tapar-me el cap. Haviam si quan torni a trucar a l'ACA em puc estalviar la "batalleta de redacció".

Foto: Diari de Girona